EUPHORIA!

Ahir, can Plana era una olla de grills! El Natrud cridava com una lloca, en Pesos no deia ni mu, el Pep arrencant-se les ungles i jo nerviosa per doble motiu. Després de passar pels dos tràngols, el partit i l'examen d'aquest matí, tot es veu més clarament. El sol brilla, fa molta calor i per sort els "locos" no han anat a Barcelona... Encara no som concient de l'estiu que ens queda per passar... Serà mooooolt, moooolt llarg i farà molta calor. Sort que ens queda el tenis i la F1. Després de la tempesta sempre arriba la calma. Apa, a passar-lo el millor possible.

SANT JORDI JA S'ACOSTA.

Estic molt emocionada cada any quan s'acosta Sant Jordi. Fora de les polèmiques que afloren sempre per aquestes dates, a mi m'agrada el Dia del llibre. Ara si, a primera hora del matí, perquè la única cosa que em molesta és la gent i encara més els cotxets de nens. No puc entendre perquè els pares no els poden deixar en zona blava o lligats en un fanal(tipus gos).
Tot i així aquest any no tinc idea de quin llibre comprar-me. He acabat la sèrie del Crepuscle i el tercer llibre del Stieg Larsson no surt fins el 5 de Juny. M'agradaria llegir alguna cosa de Stendal, que diuen que està molt bé. Aprofitaré per comprar un llibre de Quim Monzó que es titula "Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury" i he de dir que no m’agrada com escriu, però és lectura obligatòria a classe.

L'ESPERIT DEL PAPER DEL VÀTER

Qui se l’acaba? Si no és ell i no sóc jo, qui és?
Crec que és la mateixa presència que fa sorolls per la nit, fa crepitar els mobles i desenrosca les bombetes. Ah! i potser també aquest esperit embolica els cables dels auriculars.
A més, a vegades té la indecència de deixar un mini tros de paper penjant de la mida d'un lacasito. Quins collons!
- Pep! T'has acabat el paper? Porta un rollo.(Meri)
- Jo no! Has estat tu! Sempre fas igual.(Pep)
- Que jo no he estat, jolines!(Meri)
Li estic seguint la pista, aviat el trobaré, i quan l'enganxi utilitzaré l'aspiradora a mode dels caçafantasmes atrapant el Babetes.
No penso que el meu cas sigui únic, n'hi ha més escampats per les llars de tot el món mundial. Aneu amb compte, molt a prop hi ha qui us vigila, aiiii si us atrapa l'Esperit del paper del vàter...

DE VACANCES..

Tenim deu dies per deixar de banda la feina i dedicar-nos a nosaltres mateixos... Bé no és així exactament, perquè les classes no paren i les reunions dels enllaços sindicals amb l'empresa tampoc. Tot i així, quatre dies a Paris ens curarà l'estrès acumulat des del Novembre.
Una altra bona noticia és què seré padrina del meu fillol Roger, que encara ha de néixer, i em fa molta il•lusió. Títol vocacional només aconseguit per Skrot i en Nastrud, que jo sàpiga. Hi ha dues classes de padrins, els que ho són per vocació, i els que es cansen quan el crio té deu anys. Un bon padrí és aquell que fa la mona i els reis fins que ja no pot anar a buscar la mona a la pastisseria perquè la diabetis ja s'ha menjat les dues cames i no s'hi veu. I jo vull ser padrina vocacional i fer-li la mona al Roger fins que estigui casat, sigui enginyer, i tingui 3 o 4 criatures i inclús nets. O fins que jo tingui 120 anys, que és una bona edat per morir.

PEBROTS DEL PIQUILLO

INGREDIENTS: ceba, tomàquet triturat fregit, sal, un all, pebre, bacallà, pebrots del piquillo.
En una paella fregeixes ceba amb un all (jo el tallo gros perquè així després el puc apartar).
Quan has acabat de fregir-la la separes en dues paelles. Una quantitat més gran la utilitzarem per a fer el "relleno" i l'altre per a fer la beixamel.
En la paella on la quantitat de ceba era més gran hi introduirem el bacallà esqueixat amb petits trossos. Quan estigui cuit (tarda molt poquet en coures, 4min) hi afegirem una cullerada de farina i llet. Remourem la barreja fins que agafi una textura espessa però fluida. Omplirem els piquillos amb aquesta barreja.
En l'altre paella farem la beixamel per a posar-la sobre dels pebrots. Per a fer-la agafarem la ceba sobrant,hi afegirem farina remenarem una mica hi de seguit hi tirarem la llet i pebre. Corregir de sal i punt. Evitareu que surtin grumolls si no deixeu que la farina s’adhereixi massa a la ceba. Si us en sortissin, passeu la beixamel pel túrmix.
En la base del plat podeu posar-hi tomàquet fregit fet per vosaltres. Afegiu tomàquet triturat, però cru, en una paella,oli, una mica de sucre i una mica de sal i que es cogui.
Ja ho tenim tot preparat i només cal gratinar. En la font o "bandeja" que posarem al forn poseu-hi, en primer lloc, el tomàquet fregit. Després col•loqueu els piquillos a sobre. Els cobriu de beixamel i hi poseu formatge rallat per damunt. Gratineu-los i a menjar!
Amb aquesta recepta celebro les mil visites del meu blog!!! Cal dir que he tardat quasi un any, no com altres que ja no saben sobre què escriure i s’inventen teories apocalíptiques perquè la gent el visiti!

ARA COMENÇA L'ETAPA BLANCA

L'etapa o època blanca serà la que comenci a partir d'aquest moment, és a dir, ja! I es concreta en la NO fabricació/producció de cap més pintura. Un cop acabada la última tela, que tenia o té com a objectiu, perpetuar l'amor entre dues persones a les que estimo molt, em dedicaré amb cos i ment a llegir. Crec que és sabut per tot kiski que ronda una col•lecció de 4 llibres anomenada " Crepúsculo/Crepuscle", a la qual estic molt enganxada. És la història d'amor entre la Bella, humana, i l'Edward, vampir (que està tremendu i al que li faria un favor). Ja vaig pel tercer dels 4 llibres. No apte per a gent que es consideri anti-pastels, és a dir, que no li agradin pelis tipus : Bridget Jones, Dirty Dancing..., tot i que té acció i lluites entre vampirs i algun ésser monstruós que queda insinuat en la primera part de la saga.

US DEC UNA EXPLICACIÓ... NO AL FACEBOOK

Com va fer un gran savi, anomenat Lander, tots acabarem fent com ell i la primera en caure he estat jo! Però aviat tots vosaltres també caureu, heheeheh (riure maliciós).La raó per la qual em vaig esborrar del facebook és perquè semblava que quan entrava encara estava a la feina, " Metzzz te tengo en el facebook, ya hablaremos..."aaaaahhh no!Absolutament no! Jo creia que seria un espai on podria parlar amb els meus amics i poder criticar, en grup, les situacions de la vida o parlar de que era el que t'havia succeït aquell dia. El que jo escrivia a mon germà, ho sabia la companya de feina. A més, el facebook és una arma expiatòria que atempta contra la intimitat de les persones. Quan us vinguin d'hisenda a reclamar-vos els impostos que heu evadit ja em donareu la raó...