ABSTRACCIÓ....

La nova aparença de la paret del menjador. A mi no m'acaba de fer el pes, però... S'accepten crítiques i també postors.

HEM TORNAT!

Aiiix! Ja estem aquí, per desgràcia. La veritat és que no en teníem gens de ganes de tornar. Ens hauríem quedat uns dies més pel Serenguethi entre lleons, girafes, elefants...
L’Àfrica t'enganxa, diuen...No sé si és ben bé el que em passa a mi, però el que si sé és que m'ha enamorat. La sensació de llibertat que tenen els animals fa que els puguis gaudir millor. Per ells no existeixes, cacen, mengen, dormen, l'elefantet mama, els guepards acaben amb la gasela que han enxampat desprevinguda... per ells la vida continua estiguis tu observant-los o no.
La nit és màgica, terrorífica, emocionant. Els xiscles de les hienes et posen els pèls de punta, i el crit del lleó en zel és acollonant.
Vàrem navegar a set metres d'una família d'hipos que ens observaven amb cares gens amigables, quasi em vaig oblidar de respirar.
A Amboseli va ser el lloc, on per fi, vaig veure els elefants feliços, es tiraven aigua i terra per sobre, els més petits jugaven mentres els més grans vigilaven.
Si per un moment et podies aïllar dels cotxes i els turistes cridant, descobries el sentit de la vida i les passes de l'evolució, però també el que s’arriba a destruir per poder veure tota aquesta riquesa. No m'oblido de que jo en sóc còmplice.

Per resumir-ho en una paraula: MÀGIA

KENIA, TANZANIA.....TORNAREM?

Primer de tot disulpes per no haver escrit durant tant de temps. Començo a estar una mica nerviosa perquè tinc tantes coses al cap que ja no sé què és el que ens hem d'endur i el que no!No sé quans avions hem d'agafar, els medicament que hem de portar(per cert, una maleta plena), la roba , sabates...A més els mosquits em porten pel camí de l'amargura, ja que tinc una tendència especial a ser l'aliment d'aquestes bestioles. Hi ha un munt d'especies que estan en perill d'extinció, no podrien ser-hi també els mosquits? A més dins la cadena tròfica podrien ser intercanviables perfectament amb les mosques que no piquen. Ara que no sé si és pitjor: morir de malaria a Kenia o morir de la grip A a Tarragona. Bé, el fet es que marxem en tres dies i encara no em obert ni la maleta.Ja us explicaré com ha anat quan tornem, si tornem, oh!Déu meu jo vull tornar!!!!

EUPHORIA!

Ahir, can Plana era una olla de grills! El Natrud cridava com una lloca, en Pesos no deia ni mu, el Pep arrencant-se les ungles i jo nerviosa per doble motiu. Després de passar pels dos tràngols, el partit i l'examen d'aquest matí, tot es veu més clarament. El sol brilla, fa molta calor i per sort els "locos" no han anat a Barcelona... Encara no som concient de l'estiu que ens queda per passar... Serà mooooolt, moooolt llarg i farà molta calor. Sort que ens queda el tenis i la F1. Després de la tempesta sempre arriba la calma. Apa, a passar-lo el millor possible.

SANT JORDI JA S'ACOSTA.

Estic molt emocionada cada any quan s'acosta Sant Jordi. Fora de les polèmiques que afloren sempre per aquestes dates, a mi m'agrada el Dia del llibre. Ara si, a primera hora del matí, perquè la única cosa que em molesta és la gent i encara més els cotxets de nens. No puc entendre perquè els pares no els poden deixar en zona blava o lligats en un fanal(tipus gos).
Tot i així aquest any no tinc idea de quin llibre comprar-me. He acabat la sèrie del Crepuscle i el tercer llibre del Stieg Larsson no surt fins el 5 de Juny. M'agradaria llegir alguna cosa de Stendal, que diuen que està molt bé. Aprofitaré per comprar un llibre de Quim Monzó que es titula "Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury" i he de dir que no m’agrada com escriu, però és lectura obligatòria a classe.

L'ESPERIT DEL PAPER DEL VÀTER

Qui se l’acaba? Si no és ell i no sóc jo, qui és?
Crec que és la mateixa presència que fa sorolls per la nit, fa crepitar els mobles i desenrosca les bombetes. Ah! i potser també aquest esperit embolica els cables dels auriculars.
A més, a vegades té la indecència de deixar un mini tros de paper penjant de la mida d'un lacasito. Quins collons!
- Pep! T'has acabat el paper? Porta un rollo.(Meri)
- Jo no! Has estat tu! Sempre fas igual.(Pep)
- Que jo no he estat, jolines!(Meri)
Li estic seguint la pista, aviat el trobaré, i quan l'enganxi utilitzaré l'aspiradora a mode dels caçafantasmes atrapant el Babetes.
No penso que el meu cas sigui únic, n'hi ha més escampats per les llars de tot el món mundial. Aneu amb compte, molt a prop hi ha qui us vigila, aiiii si us atrapa l'Esperit del paper del vàter...

DE VACANCES..

Tenim deu dies per deixar de banda la feina i dedicar-nos a nosaltres mateixos... Bé no és així exactament, perquè les classes no paren i les reunions dels enllaços sindicals amb l'empresa tampoc. Tot i així, quatre dies a Paris ens curarà l'estrès acumulat des del Novembre.
Una altra bona noticia és què seré padrina del meu fillol Roger, que encara ha de néixer, i em fa molta il•lusió. Títol vocacional només aconseguit per Skrot i en Nastrud, que jo sàpiga. Hi ha dues classes de padrins, els que ho són per vocació, i els que es cansen quan el crio té deu anys. Un bon padrí és aquell que fa la mona i els reis fins que ja no pot anar a buscar la mona a la pastisseria perquè la diabetis ja s'ha menjat les dues cames i no s'hi veu. I jo vull ser padrina vocacional i fer-li la mona al Roger fins que estigui casat, sigui enginyer, i tingui 3 o 4 criatures i inclús nets. O fins que jo tingui 120 anys, que és una bona edat per morir.