Sembla que vulgui ploure!

JA FAIG TERCER D'HISTÒRIA DE L'ART!

2011-10-10T01:12:00.000+02:00

Sembla que va ser ahir quan li vaig dir al Pep que volia començar a estudiar un altre cop i ell em va dir: "què fas, només et gastaràs els quartos i ho deixaràs a la meitat!",
Doncs no, senyor Pep, aquest serà el quart any que estudio i de moment tot aprovat. Tot i que encara em falta una assignatura per saber-ne la nota.. De moment 8 de 9 en un any, estic molt contenta. Si el primer any hagués començat a la Uned a hores d'ara ja faria quart. Aixxxx! No es pot tenir tot en aquesta vida però si lo essencial. EM FELICITO, FILL!

Pastís de pome!

2011-10-04T19:41:00.000+02:00

L'altre dia l'Albert i la Cristina van baixar pomes de Castellserà i aprofitant que tinc vacances i la meva inexperiència per fer pastissos de poma m'hi he llençat de cap!

quan m'he posat a buscar receptes he vist que és molt difícil triar'n una, per tant m'he l'he inventat.

Pastís de pome = coc de la mama + poma + nous + panses

No sé si sortirà bo però la oloreta és deliciosa. Aquesta nit ho sabrem.

FUNDA ARTESANAL PEL KINDLE

2011-01-20T15:32:00.003+01:00

EM FALTA ENGANXAR EL KINDLE AMB VELCRO I JA ESTARÀ.
SI ALGUNA PERSONA ESTÀ INTERESSADA, PER UN MÒDIC PREU ES POT ARRIBAR A UN ACORD.

JA TORNO A SER AQUÍ!

2010-01-28T00:20:00.002+01:00

Després de 4 mesos he tornat. La veritat és que no sé ben bé perquè però aquesta no és la qüestió. La qüestió és que per culpa de la Neus ja m'he petat totes les series que m'agradaven per Series Yonkis. El Metalista, Bones, Castle, ara començaré la segona de Chuk (si he d'esperar que la facin per tv3 ja puc esperar sentada). Si algu coneix alguna serie xorres per dir-me deixeu un comentari. P.D: passo de Lost, 24 i camames d'aquest calibre. Fins aviat.

ABSTRACCIÓ....

2009-09-10T18:58:00.003+02:00

La nova aparença de la paret del menjador. A mi no m'acaba de fer el pes, però... S'accepten crítiques i també postors.

HEM TORNAT!

2009-08-06T15:20:00.002+02:00

Aiiix! Ja estem aquí, per desgràcia. La veritat és que no en teníem gens de ganes de tornar. Ens hauríem quedat uns dies més pel Serenguethi entre lleons, girafes, elefants...
L’Àfrica t'enganxa, diuen...No sé si és ben bé el que em passa a mi, però el que si sé és que m'ha enamorat. La sensació de llibertat que tenen els animals fa que els puguis gaudir millor. Per ells no existeixes, cacen, mengen, dormen, l'elefantet mama, els guepards acaben amb la gasela que han enxampat desprevinguda... per ells la vida continua estiguis tu observant-los o no.
La nit és màgica, terrorífica, emocionant. Els xiscles de les hienes et posen els pèls de punta, i el crit del lleó en zel és acollonant.
Vàrem navegar a set metres d'una família d'hipos que ens observaven amb cares gens amigables, quasi em vaig oblidar de respirar.
A Amboseli va ser el lloc, on per fi, vaig veure els elefants feliços, es tiraven aigua i terra per sobre, els més petits jugaven mentres els més grans vigilaven.
Si per un moment et podies aïllar dels cotxes i els turistes cridant, descobries el sentit de la vida i les passes de l'evolució, però també el que s’arriba a destruir per poder veure tota aquesta riquesa. No m'oblido de que jo en sóc còmplice.

Per resumir-ho en una paraula: MÀGIA

KENIA, TANZANIA.....TORNAREM?

2009-07-14T10:17:00.003+02:00

Primer de tot disulpes per no haver escrit durant tant de temps. Començo a estar una mica nerviosa perquè tinc tantes coses al cap que ja no sé què és el que ens hem d'endur i el que no!No sé quans avions hem d'agafar, els medicament que hem de portar(per cert, una maleta plena), la roba , sabates...A més els mosquits em porten pel camí de l'amargura, ja que tinc una tendència especial a ser l'aliment d'aquestes bestioles. Hi ha un munt d'especies que estan en perill d'extinció, no podrien ser-hi també els mosquits? A més dins la cadena tròfica podrien ser intercanviables perfectament amb les mosques que no piquen. Ara que no sé si és pitjor: morir de malaria a Kenia o morir de la grip A a Tarragona. Bé, el fet es que marxem en tres dies i encara no em obert ni la maleta.Ja us explicaré com ha anat quan tornem, si tornem, oh!Déu meu jo vull tornar!!!!

EUPHORIA!

2009-05-28T20:14:00.004+02:00

Ahir, can Plana era una olla de grills! El Natrud cridava com una lloca, en Pesos no deia ni mu, el Pep arrencant-se les ungles i jo nerviosa per doble motiu. Després de passar pels dos tràngols, el partit i l'examen d'aquest matí, tot es veu més clarament. El sol brilla, fa molta calor i per sort els "locos" no han anat a Barcelona... Encara no som concient de l'estiu que ens queda per passar... Serà mooooolt, moooolt llarg i farà molta calor. Sort que ens queda el tenis i la F1. Després de la tempesta sempre arriba la calma. Apa, a passar-lo el millor possible.

SANT JORDI JA S'ACOSTA.

2009-04-19T09:32:00.002+02:00

Estic molt emocionada cada any quan s'acosta Sant Jordi. Fora de les polèmiques que afloren sempre per aquestes dates, a mi m'agrada el Dia del llibre. Ara si, a primera hora del matí, perquè la única cosa que em molesta és la gent i encara més els cotxets de nens. No puc entendre perquè els pares no els poden deixar en zona blava o lligats en un fanal(tipus gos).
Tot i així aquest any no tinc idea de quin llibre comprar-me. He acabat la sèrie del Crepuscle i el tercer llibre del Stieg Larsson no surt fins el 5 de Juny. M'agradaria llegir alguna cosa de Stendal, que diuen que està molt bé. Aprofitaré per comprar un llibre de Quim Monzó que es titula "Olivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury" i he de dir que no m’agrada com escriu, però és lectura obligatòria a classe.

L'ESPERIT DEL PAPER DEL VÀTER

2009-04-15T11:59:00.004+02:00

Qui se l’acaba? Si no és ell i no sóc jo, qui és?
Crec que és la mateixa presència que fa sorolls per la nit, fa crepitar els mobles i desenrosca les bombetes. Ah! i potser també aquest esperit embolica els cables dels auriculars.
A més, a vegades té la indecència de deixar un mini tros de paper penjant de la mida d'un lacasito. Quins collons!
- Pep! T'has acabat el paper? Porta un rollo.(Meri)
- Jo no! Has estat tu! Sempre fas igual.(Pep)
- Que jo no he estat, jolines!(Meri)
Li estic seguint la pista, aviat el trobaré, i quan l'enganxi utilitzaré l'aspiradora a mode dels caçafantasmes atrapant el Babetes.
No penso que el meu cas sigui únic, n'hi ha més escampats per les llars de tot el món mundial. Aneu amb compte, molt a prop hi ha qui us vigila, aiiii si us atrapa l'Esperit del paper del vàter...

DE VACANCES..

2009-03-25T09:08:00.002+01:00

Tenim deu dies per deixar de banda la feina i dedicar-nos a nosaltres mateixos... Bé no és així exactament, perquè les classes no paren i les reunions dels enllaços sindicals amb l'empresa tampoc. Tot i així, quatre dies a Paris ens curarà l'estrès acumulat des del Novembre.
Una altra bona noticia és què seré padrina del meu fillol Roger, que encara ha de néixer, i em fa molta il•lusió. Títol vocacional només aconseguit per Skrot i en Nastrud, que jo sàpiga. Hi ha dues classes de padrins, els que ho són per vocació, i els que es cansen quan el crio té deu anys. Un bon padrí és aquell que fa la mona i els reis fins que ja no pot anar a buscar la mona a la pastisseria perquè la diabetis ja s'ha menjat les dues cames i no s'hi veu. I jo vull ser padrina vocacional i fer-li la mona al Roger fins que estigui casat, sigui enginyer, i tingui 3 o 4 criatures i inclús nets. O fins que jo tingui 120 anys, que és una bona edat per morir.

PEBROTS DEL PIQUILLO

2009-03-11T11:14:00.002+01:00

INGREDIENTS: ceba, tomàquet triturat fregit, sal, un all, pebre, bacallà, pebrots del piquillo.
En una paella fregeixes ceba amb un all (jo el tallo gros perquè així després el puc apartar).
Quan has acabat de fregir-la la separes en dues paelles. Una quantitat més gran la utilitzarem per a fer el "relleno" i l'altre per a fer la beixamel.
En la paella on la quantitat de ceba era més gran hi introduirem el bacallà esqueixat amb petits trossos. Quan estigui cuit (tarda molt poquet en coures, 4min) hi afegirem una cullerada de farina i llet. Remourem la barreja fins que agafi una textura espessa però fluida. Omplirem els piquillos amb aquesta barreja.
En l'altre paella farem la beixamel per a posar-la sobre dels pebrots. Per a fer-la agafarem la ceba sobrant,hi afegirem farina remenarem una mica hi de seguit hi tirarem la llet i pebre. Corregir de sal i punt. Evitareu que surtin grumolls si no deixeu que la farina s’adhereixi massa a la ceba. Si us en sortissin, passeu la beixamel pel túrmix.
En la base del plat podeu posar-hi tomàquet fregit fet per vosaltres. Afegiu tomàquet triturat, però cru, en una paella,oli, una mica de sucre i una mica de sal i que es cogui.
Ja ho tenim tot preparat i només cal gratinar. En la font o "bandeja" que posarem al forn poseu-hi, en primer lloc, el tomàquet fregit. Després col•loqueu els piquillos a sobre. Els cobriu de beixamel i hi poseu formatge rallat per damunt. Gratineu-los i a menjar!
Amb aquesta recepta celebro les mil visites del meu blog!!! Cal dir que he tardat quasi un any, no com altres que ja no saben sobre què escriure i s’inventen teories apocalíptiques perquè la gent el visiti!

ARA COMENÇA L'ETAPA BLANCA

2009-02-12T13:21:00.000+01:00

L'etapa o època blanca serà la que comenci a partir d'aquest moment, és a dir, ja! I es concreta en la NO fabricació/producció de cap més pintura. Un cop acabada la última tela, que tenia o té com a objectiu, perpetuar l'amor entre dues persones a les que estimo molt, em dedicaré amb cos i ment a llegir. Crec que és sabut per tot kiski que ronda una col•lecció de 4 llibres anomenada " Crepúsculo/Crepuscle", a la qual estic molt enganxada. És la història d'amor entre la Bella, humana, i l'Edward, vampir (que està tremendu i al que li faria un favor). Ja vaig pel tercer dels 4 llibres. No apte per a gent que es consideri anti-pastels, és a dir, que no li agradin pelis tipus : Bridget Jones, Dirty Dancing..., tot i que té acció i lluites entre vampirs i algun ésser monstruós que queda insinuat en la primera part de la saga.

US DEC UNA EXPLICACIÓ... NO AL FACEBOOK

2009-02-05T10:07:00.000+01:00

Com va fer un gran savi, anomenat Lander, tots acabarem fent com ell i la primera en caure he estat jo! Però aviat tots vosaltres també caureu, heheeheh (riure maliciós).La raó per la qual em vaig esborrar del facebook és perquè semblava que quan entrava encara estava a la feina, " Metzzz te tengo en el facebook, ya hablaremos..."aaaaahhh no!Absolutament no! Jo creia que seria un espai on podria parlar amb els meus amics i poder criticar, en grup, les situacions de la vida o parlar de que era el que t'havia succeït aquell dia. El que jo escrivia a mon germà, ho sabia la companya de feina. A més, el facebook és una arma expiatòria que atempta contra la intimitat de les persones. Quan us vinguin d'hisenda a reclamar-vos els impostos que heu evadit ja em donareu la raó...

A L'ALÇADA DE LES EXPECTATIVES

2009-01-18T10:22:00.000+01:00

Després d'un dur quadrimestre, ho he aprovat tot, cosa que no creia que passés. Pensava que hauria abandonat les assignatures pequè m'hauria deixat d'agradar i motivar. Cal dir que durant les últimes dues setmanes no he vist el carrer ni he sortit per a res, però ha valgut la pena.És més, tot i faltar quinze dies, he tret unes notes que mai a la vida havia tret! Empesa per aquesta voràgine il.lustradora, havia de sortir el que duia dins d'alguna manera. Què millor que catartitzar-te mitjançant les drogues (cafè) i la pintura. El de sobre és el meu, l'altre és del senyor Van Gogh. Ah! i no és una còpia, és una reinterpretació.

DESPRÉS DE LA TORMENTA....

2008-12-08T00:05:00.000+01:00

A petició popular(gràcies Lander) he tornat a escriure, tot i que anava a abandonar el blog, doncs un tal Skrotmix, m'ha robat vilment la clientela. Després de les vacances i recuperar el temps perdut a la uni, no he tingut temps d'escriure. S'acosta Nadal,exxxxxxxxxxx!!! Compres, regals inútils, amics invisibles (que s'hi podrien tornar de veritat), família, arbres, tions..... només de pensar-ho m'agafa mal de cap. Algú s'apunta a tirar el Papa Noel des d'un 5è pis? Aquí us deixo una foto d'una pintura de Rafael de la Verge, el nen Jesús i Joan Baptista, per anar posant el pessebre.

SUSPENDRÉ...

2008-11-02T09:06:00.000+01:00

Tinc una assignatura que es diu llenguatges artístics. Jo mai he estudiat art abans, però m'agrada molt anar a classe i aprendre coses noves. Aquesta setmana em donat Mondrian. Que és un pintor que realitza abstracció i la seva pintura s’anomena Neoplasticisme. Bé, tot això ve perquè el quadre de la foto és d'ell i simbolitza la recerca de la simbologia bàsica de l'univers. Les línies horitzontals al•ludeixen a la feminitat i les verticals al fet masculí. Aquest pintor creia que amb dues línies podria crear un món.
És molt bonic com a idea però no ho acabo d'entendre. Per tant he arribat a la conclusió que, o em posen aquest mateix quadre a l’examen o penjaré d’una manera bàrbara.

LA SOLEDAT

2008-10-23T16:35:00.000+02:00

A vegades estem tant envoltats de gent que no sabem assaborir la sensació de sentir-nos a nosaltres mateixos i a vegades estem tan sols que trobem a faltar la calor de la multitud. És en dies com el d’avui, que et ve de gust quedar-te a casa llegint un bon llibre o la parella fa una migdiada i et deix mirant els esports d’antena tres, quan penses en aquest temes. Parar un moment i pensar Ep! Qui sóc? Ah si ... En aquell moment ja et reconeixes. Quan la inèrcia et porta tant de temps per un camí amb o sense rumb, sol o acompanyat ens arribem a oblidar de qui som realment. (que espereu que escrigui mentres ecolto la B.S.O de Bridget Jones....pos allà va la rallada del segle.)

ELS TREBALLS EN GRUP

2008-10-16T09:33:00.000+02:00

No hi ha cosa més estúpida que manar als alumnes que facin treballs en grup. No té cap mena de funció , i no compro el pretext de la cohesió, perquè no m'ho crec. El que aquí hi ha és: poques ganes de corregir treballs. Fent un treball en grup no s'aprèn res! Cadascú fa la seva part, després es fa un "copiaipega" I llestos! També es pot establir una relació de vassallatge, un fa tota la feina i l’altre viu com un senyor. Tampoc em vull creure que això serveixi de cara la vida adulta i saber treballar en equip, MENTIRA! La gent quan es fa adulta i treballa, va a la seva, i si pot explotar els companys, molt millor. Vull ja l’abolició dels treballs en grup ja!!

BERLIN, BERLN, BERLIN....

2008-10-02T21:43:00.001+02:00

Ha estat un viatge inoblidable. m'ho vaig passar genial. Crec que tots en ho varem passar molt bé. Algun moment de tensió va haver-hi entre germans, però tret d'això tot va anar molt bé.
No volia tornar a la vida mundana, preferia viure en la inòpia uns quans dies més. No he trobat a faltar res i això és molt greu, perquè cada cop em costarà més incorporar-me a la quotidianitat. El que potser ens va faltar, va ser anar de cerveses i arribar algun dia torrats a l'hostal.
Com no, es va fer real el que ja em temia al visitar el camp de concentració de Sachsenshausen. No crec que vegi una peli de nazis durant... mai més.
Ara, a part de llegir tinc 2 hobbies més, divertir-me i aprendre!

L' "ENANITO" DELS AURICULARS

2008-09-03T22:13:00.000+02:00

L'altre dia el P. em va resoldre un enigma que feia molts anys que em rondava pel cap.
És sabut per totes les persones que utilitzen mp3, ipods, "manos libres" i altres, que quan agafem aquests objectes apareixen els auriculars enredats d'una manera bàrbara! Doncs resulta que hi ha un "enanito" dintre dels bolsos que es dedica a embolicar els cables. Tots pensareu que no té sentit, però no hi ha cap altre explicació, ni tan sols volent es poden fer aquests nusos amb els cables, quasi que surten nusos mariners o d'aquells que s'usen per els arnesos en escalada.
A l'hora de desfer-los et poden sortir canes, i pèls a les orelles. Quants dies malgastaràs al llarg de la teva vida per culpa del "enanito" dels auriculars?

LA CAPACITAT D'ABSTRACCIÓ

2008-08-17T10:21:00.000+02:00

Amb aquest títol tant culte sembla que vagi a fer una conferència sobre algun tema psicològic,però només vull comentar el gran do que tenen algunes persones per passar de tot. Per posar-vos un exemple, el que tinc a casa aquests últims dies. La compra d'un mòbil nou és la millor referència que hi ha per explicar aquest comportament. Només dir-vos que ha carregat el mòbil nou cada dia des de la compra, no hi sent, és completament sord, s'enfada ell sol, comença a murmurar coses inaudibles (les úniques paraules que pots entendre és "cagun la mare quel va arribar a ....."). La gravetat del problema arriba quan és l'hora de fer alguna feina o simplement anar a passejar. Sembla que estigui enganxat amb loctite al sofà. No sé la infinitat de vegades que he sentit la frase "ja estic", "un momentet" o "espera que ja acabo". Però la venjança es serveix en fred i amb safata de plata. I a mi m'agraden tots els esports menys el bàsquet. A difrutar de les olimpiades que encara queda una setmana.

MINIVIATGE A LES COMARQUES DE GIRONA

2008-08-02T11:44:00.000+02:00

Durant un dia i mig varem poder gaudir de les delícies que ens ofereixen aquestes terres.El Museu Dalí ens va deixar bastant bocabadats, tot i que jo ja hi havia anat feia anys però quasi no recordava res. La cua per entrar al museu feia por i queia un sol que deixava estabornits als que no podien aconseguir una mica d'ombra, la majoria francesos rojos com tomàquets.
Aquell mateix dia varem fer nit a L'Estartit, regió accidentada pels seus precipicis i penya-segats. El viatge amb el Nautilus,vaixell que et permet veure les profunditats de les Illes Medes, va ser un pèl caòtic per a mi, doncs els vidres que deixaven veure el fons del mar feien de lupa i vaig sortir del vaixell amb bastant mal estat, a punt de fer un estocat.
El dia següent varem recórrer Torroella de Montgrí, Palau-Sator, Pals (poble bonic on els hi hagi), Begur i Calella de Palafrugell.
Miniviatge molt recomanable pels que no tinguin masses dies lliures i podrer-te sentir com un "guiri" més. Quan la teva parrella es busca un altre curro per les vacances (pessetero) és a lo únic que pots aspirar, ep! sense desmerèixer Girona i els seus voltants.

UN ALTRE COP A LA UNI

2008-07-17T20:58:00.000+02:00

Estic molt contenta perquè al Setembre començaré el GRAU EN HISTÒRIA DE L’ART, i posar en marxa el pla Bolonya. Total que si ho aconsegueixo acabar, segurament en 10 anys, seré graduada en història de l’art, no llicenciada.
Seguint amb el tema de les carreres, per entrar a medicina a Reus es necessita un 8,28 i això que han ofertat 230 places més. Diuen que s’han quedat a les portes 2000 i pico alumnes a Catalunya. Amb això els politics volen resoldre la manca de metges. JA,JA, JA!! Alumnes que acabaran d’estudiar d’aquí a 10 anys, no ho oblidem. És a dir estarem 10 anys sense metges.
Em fa molta gràcia tornar a posar-me a estudiar, fer exàmens, anar a la biblio, anar al bar a fer talladets, tenir el carnet de la URV, l’anterior ja estava caducat, “vamos”ser una col•legiala com aquell que diu. Ja sé que la primera setmana de classe em cagaré amb tot perquè començaran a posar els PUTOS treballs en grup, que els odio, i xerrades, fotocòpies... La setmana que ve em matriculo, ja us explicaré el que val fer una segona carrera.

VACANCES

2008-07-11T19:42:00.000+02:00

Oh!!! Em queda una setmaneta per començar-les. Tindre 19 dies per descansar i no fotre res!! Ara, ben mirat el P. treballa i no podrem anar a cap lloc gaire lluny. Hauré d'inventar-me algun hobby o continuar amb els que tinc: pintar, llegir i no fotre ni brot. El que em fa més peresa de les vacances és haver de tornar a la feina. Algú va dir un dia: per no tenir estrès post- vacacional el millor es no fer vacances. I és veritat. Només tens estrès pre-vacacional.
La última setmana abans de fer-les passa lentíssima, mai arriba el divendres. Si el temps passés així de lent només viuríem 20 anys. I ens jubilaríem als 15. No estaria malament ehhh!! Treballar només 10 anys de la teva vida. Bé, sigui com sigui d’aquí una setmana estic de vacances. AHH! Per cert, el dia 16 sabré si he entrat a història de l’art que em fa molta “il.lu”començar al setembre. Us seguiré informant. Treballar tres dies a la setmana té moltes avantatges.(Tens bastant de temps per tocar-te els ------ o la ----).

DESCONNECTAR.

2008-06-28T12:21:00.000+02:00

No us passa? A vegades és de forma inconscient, involuntari però no ho puc evitar. Quan un tema gens atractiu surt de la boca d'una persona que és pesada, desconnecto el xip. Sé que pot portar conseqüències bastant importants com quedar en evidència. Encara és pitjor saber que has desconnectat i esperar que et facin la típica pregunta "què en penses tu?". Llavors poses en marxa el recursos amagats que saps que tens en l'interior del teu ser i respons alguna cosa semblant a: "d'aquest tema no en tinc una idea massa ben formada" o " jo passo d'aquest tema perquè la injustícia em posa molt nerviosa" o "si, si estic d'acord amb tu".
La tècnica que estic perfeccionant cada dia més és la de posar alguns monosíl•labs durant el monòleg del company pesat. Un "si", "aja", "es clar" o fins i tot un "hòstia tu!" són falques molt útils en una conversa de la que no has sentit ni la introducció.
He de confessar que no és del tot fiable aquesta maniobra estratègica perquè hi ha persones com el novi, en el meu cas, que està pendent del mínim signe de feblesa, una mirada al buit, un "si" massa sarcàstic, un lleuger canvi de to en la veu, i en aquell moment et diu:
- No m’estàs escoltant!
- Si, si digues- dic jo.
- Després dius que no t'explico res!
- No, va digues que t'escolto és que tinc una cosa pendent i ara quan has dit això("això" és indefinit, perquè no tens ni idea del què parla ), me n'he enrecordat.
D’aquesta manera pots anar salvant la situació. En el cas que t’hagi enxampat de ple, pots confessar i dir que estàs molt estressada per la feina o dir-li directament que no t’interessa ni lo més mínim el tema ( en el meu cas és les nòmines, quans dies d’assumptes propis tenim, el IRPF que ens pertoca, el PUTO conveni...). lo pitjor que et pot passar és que torni a començar pel principi i hagis d’empassar-te tot el discurs.
Ahhhh! Per cert, MAI, MAI i MAI preguntis sobre el tema si no et vols acabar suïcidant, perquè les preguntes els donen vida, energia, renaixen de les seves cendres, com el au fènix, i de sobte recondueixen el tema cap allà on et volen portar: les nòmines , quans dies d’assumptes propis tenim, el IRPF que ens pertoca, el PUTO conveni!
Si algú sap de més trucs per desconnectar llegiré les vostres opinions amb molt de gust.
A vegades tens ganes d'agafar una agulla i un fil i fer lo de la foto.

QUIN MONO DE NICOTINA!!

2008-06-08T22:01:00.000+02:00

Ja s’acosta l’estiu, ja és aquí la calor. L’operació bikini aquest any també ha passat de llarg; ja l’enganxaré l’any que ve o m’inventaré l’operació tardor o hivern.
Hi ha una cosa que em preocupa especialment. És la repetida insistència del meu subconscient en l’addicció que pensava que tenia controlada des de fa quasi tres anys. EL TABAC. Ahir en un sopar en varen caure dos. Els remordiments no em deixen viure, tinc por de mi mateixa, no hi veig clar quan tinc un cigarret a prop. No sé si durarà massa aquesta posició de stan-by, si arribarà a culminar amb la compra d’un paquet de Nobel o si remetrà i la situació es podrà mitigar sota la influència d’energia purificadora. La resposta: ben aviat.

A vegades més val tapar-se les orelles.

2008-05-28T21:50:00.000+02:00

Cada dia m’agrada més estar sola. Amb estar sola em refereixo a treballar sola, és de la manera que em sento més còmode. No suporto anar al ritme que et marquen els altres. Ni massa ràpid, ni massa lent. Amb pas ferm i segura sense deixar cap fil per embastar. Avui ho he vist clar, és dur dir-ho, però em molesta la gent. No m’agrada el soroll, ni la massificació de persones en un lloc petit. Sóc antisocial, i què? No necessito parlar de xafarderies, que si aquella ensenya massa, que si l’altra porta unes banyes fins al sostre, que si els immigrants tenen la culpa de tot. Ho sento, però passo! M’importa un rave si es casa la Pasculala o la Menguala. Quan les relacions estan plenes d’hipocresia passo d’elles. Les que si que m’interessen són les que em poden aportar qualsevol tipus d’enriquiment personal per molt petit que sigui. Una anècdota de postguerra d’un vellet és molt més grata que escoltar la companya de torn fardant de quant li ha costat l’últim model de Tous o Prada. Una cosa que em sobta bastant és que la gent a la feina explica tota mena de coses personals, que fan vergonya aliena. Jo no tinc amics a la feina i crec que ells tampoc, per les baralles continues que tenen, doncs perquè expliquen totes aquestes coses si saben que seran menystingudes i riota per part de les “xupopteres”. De tant e tant algú es salva de la crema de bruixes que estic fent ara. Això és com les revistes del cor, si no vols sortir no surts. Si et mantens al marge no t'escaldes el cul.

Aii!! QUI POGUÉS TIRAR ENDARRERE.

2008-05-07T22:33:00.000+02:00

Ens fem grans. Envellim a velocitat de creuer, no en el sentit d'arrugar-nos i xoxejar sino en el del pas dels dies i setmanes tan ràpid que un fet que va passar l'any passat dóna la sensació que va passar ahir. Quan passes de tenir cara de nena a tenir cara de dona. De tenir una paga de 500 peles a la setmana passes a tenir una hipoteca o lloguer i factures per allà on mires, i també un sou a final de mes( per sort). Es fort, però ma mare a la meva edat ja anava per la segona criatura i jo encara penso que no serveix de res fer-me el llit si a la nit l'he de tornar a desfer. Ecsss! Arriba a fer por. Per molt que vulguem viure en la inòpia, som grans, som adults.

CIAO, VENEZIA! BUONA SERA, SIGNORINA!!!

2008-04-29T12:09:00.000+02:00

Fer un resum de 4 dies intensos de viatge a Venecia no és fàcil en un parrafet, però s'intentarà comprimir. Avió desde Girona puntual com un clau. I ara bé lo bo! intenta trobar un hotel que està situat al bell mig de la ciutat, possiblement, més laberíntica del món. Però gràcies a l'experiència que estem adquirint a l'hora d'interpretar mapes cutres imprimits del google-maps... patapam! directes al grà.

De la primera nit n'hi hauria per escriure un diari sencer, però no avorrirem al personal. Que bonic que és estar en un apartament de Venecia a les fosques, i què útils que són les llinternes dels mòbils.

Venecia respira calma. La calma que donen les aigues tranquiles dels milers de canals que l'atravessen i que ni tant sols es trenca per la marabunta de turistes que hi ha a la ciutat. Buenu, putser si que hi ha massa gent a les zones més típiques, però s'han de veure!: La Plaça de Sant Marc amb la basílica, el Palau Ducal, el Gran canal, els ponts més famosos (Rialto, Accademia...), museus i palaus per tot arreu. En fí, un viatge al segle XV, com a poc. Pujar al Campanile de la plaça per veure tota la ciutat i les illes dels voltants, no té preu... buenu, sí, 8 euros.

Resumint per acabar: Venecia no fà més pudor que el Serrallo, allà on anem brilla el Sol, i que bonic és viatjar sense pensar en la feina. La pasta i la pizza "al volo" ens surt per les orelles... Ah! i que bons que són els Spritz amb unes patatetes fregides.

Pròxima parada: Berlin? Argentina? Estats Units? Islandia? Australia?...qui lo sà!
CIAO!

JO TAMBÉ VULL TENIR UN BLOG

2008-04-16T21:44:00.000+02:00

No sé si alguna persona em llegirà, bé no sé si vull que em llegeixin, però la veritat és que escriure m'agrada força. I com que fins i tot mon germà té un blog, jo no vull ser menys!

Així que he decidit que, de tant en tant, escriuré el que em passi pel cap, és a dir, una rallada monumental. Prepareu-vos perquè ja no necessito escriure cartes, ho puc fer des d'aquest espai.

QUI DIU QUE LES PERSONES MAI CANVIEN?

2008-04-15T19:35:00.000+02:00

La pregunta té la seva complicació. Fins fa un any hauria contestat que mai canvien les persones, avui penso tot el contrari.
Cada dia quan ens posem al llit som diferents que el dia anterior. Estem en constant canvi, tot i que aquest sigui mínim. Dia a dia ens anem empapant d'informació, experiències bones i dolentes, maneres noves de fer les coses. Som esponges amb dues cames que van fent camí al llarg d'aquesta aventura que es diu vida.
Això si, cal tenir la ment ben oberta per adonar-te que el canvi es produeix perquè si un està tancat, les coses passen davant dels ulls i ni tan sols ens hi fixem.
Jo sóc diferent ara que abans d'escriure el que he escrit. És bo el canvi, és bonic.

RALLADES VARIES

2008-04-10T23:06:00.000+02:00

Tancada en aquesta presó, a vegades penso si podria oferir alguna cosa millor als que m’envolten i sobretot a mi mateixa. No crec que pugui aguantar tota la vida fent això, per altra banda penso que faig una bona feina. Segurament no és incompatible realitzar una tasca que no agrada i desenvolupar-la de la millor manera possible.
Jo no estic disposada a aguantar el patiment dels altres , al.liens a la meva vida famliar i personal. Aguantaré el que em depari la vida i ho superaré, però veure durant tota la vida aquesta situació se’m fa molt dur.
A vegades penso que no sé com expressar tot el que sento i porto a dintre, i espero que a poc a poc sorgeixin les paraules com cus una maquina de cosir.